Etiquetes

, , ,

El trovem, pot ser, en l’avorriment, o en la necessitat de tindre el·lements que ens comuniquen en idees elevades, o en la creença en el més enllà, o en la creença en Déu. També el podem trovar-hi en la búsqueda de l’armonia, en els objectes, o en el so, o en el moviment, o simplement en la exhibició de poder.

És difícil explicar realment l’oritgen de l’art, que es tova al si de l’èsser humà però, i l’habilitat per produïr, entendre, i viure l’art?

A causa d’una dificultat específica d’aprenentatge, dislèxia, estic veient moltes qüestions relacionades amb els emisferis del cervell, de la comunicació entre les neurones, el bulb i les característiques que fan que una persona siga dislèxica o adislèxica (normolectora).

Entre les lectures trove, que diuen d’uns personatges històrics, que varen ser disléxics com Leonardo da Vinci, Albert Einstein, o potser Walt Disney. Cosa poc probable en tots tres casos.

Si intentàrem reproduïr un obra de Renbrandt i fora un desastre el resultat, no ens dirien babaus, la nostra mancança d’habilitat que es concentra en la part del cervell que dibuixa, no seria considerada una desventatja, mentres que si eixa mateixa mancança d’habilitat en el dibuix la presentàrem a l’hora d’escriure o de llegir, perquè el nostre cervell no està preparat per a fer eixa activitat amb la soltura necesària, la cosa canviaria, i també la consideració que tindriem del individu respecte de allò obtingut com a resultat; pensariem en la seua ximpleça.

Però donem-li la volta a l’asunt. Pensem que el nostre cervell està físicament desenvolupat per una qüestió accidental de caracter genètic preparat per pintar i dibuixar, o fer arquitectures… si una serie de circunstàcies fan que el nostre cervell presente uns trets concrets que determinen la habilitat o la mancança d’habilitat per fer alguna cosa, igualment que podem ser poc hàbils, també podem ser super-hàbils.

Amb relació açò últim, apareix una notícia a la premsa, concretament a “El País”, en la que el seu autor fa una revisió del cervell d’Einstein des de una vesant formalista, i de les diferències en un crevell “normal”, i fins i totm de les seues cirunvalacions i distints tamanys dels emisferis, poc habituals per a la majoria de les persones. No obstant això Einstein potser no fora dislèxic ja que llegia a etat prou temprana llibres en alemany, bastant complexos.

Entenem que pot ser per aquestes diferències formals al cervell de Einstein, ell poseïa un avantatge sobre els altres, la qual cosa, pot posar-nos en la pista de que hi ha en l’història de l’art personatges amb una predisposició especial per a tratar les formes, els colors, els volums i fins i tot el so… aquestes excepcionalitats em fan pensar en que si Einstein poseïa una visió del món que l’envoltava un tant… “especial” gràcies a les seues característiques al cervell, quants artistes, científics i persones excepcionals hauran sigut el que varen ser gràcies a circunstàncies semblants?

Podem pensar que al llarg de l’història, molts dels artistes rellevants ho varen ser per les seues condicions físiques cerebrals i no per altres qüestions socials, familiars o externes al propi artista.

Caldria fer un anàlisi dels cervell dels artistes, però de moment, sols podem accedir a les imatges i les mostres del cervell d’Albert Einstein.