Acabant l’any 2013, es commemora amb un seminari sobre la figura d’Elias Tormo i Monzó a la Universitat de València, els cent anys d’ensenyança universitaria de l’Història de l’Art a Espanya.
Ja en l’Europa de mitjan del segle XIX, l’Història de l’Art estava consolidada paralel·lament a la noció de patrimoni. I encara que els veritables arels de l’actual disciplina els trobem a l’any 1904 a la càtedra d’Historia de las Bellas Artes, és en 1913 quan es denomina finalment Història de l’Art a proposició del claustre de la Facultat de Lletres de la Universitat Central, on Elias Tormo havía guanyat la dita càtedrea. La nova disciplina, Història de l’Art, serà integrada en la secció d’História, denominació que ens arriba fins els nostres dies.
La figura de Elias Tormo, valencià d’Albaida, de família acomodada, i molt monàrquica, no deixa de ser un tant controvertida per la seua afecció al règim de la dictadura de Franco. No obstant aixó, cal reconeixer que el seu criteri, relacionat amb l’art i certa actitut de historiador de l’art, varen ser prou crítiques amb algunes actituts de l’època.
Vaig tindre coneixement d’aquest personatge hitòric, gràcies a que les meues pràctiques universitàries les vaig fer en el Museu de Sant Joan de l’Hospital on hi havia una part de la seua biblioteca personal.
